Repte aconseguit satisfactòriament!! marxa realitzada amb MEDALA DE BRONZE
5h 14min 27s - 140km - 27,72km/h - 2250m asc
71é de 131 categoria 18-34anys i 289é de 465 de la general
PUIGCERDÀ - LA SEU D'URGELL - ANDORRA LA VELLA - PORT D'ENVALIRA - PORT DE PORTE PYMORENS - PUIGCERDÀ
Ciclistes us recomano aquesta ruta, no us deixarà indiferents.
Salut i a pedalar!!!
PD: la particular batalla de marxes s'inicia al 3 nacions Ferna 10punts, Raul 6punts, Jordi Bauti 3punts i Xesco 1punt. jajajajajajajajajaj
71é de 131 categoria 18-34anys i 289é de 465 de la general
PUIGCERDÀ - LA SEU D'URGELL - ANDORRA LA VELLA - PORT D'ENVALIRA - PORT DE PORTE PYMORENS - PUIGCERDÀ
Vam desplaçar-nos als Pirineus en Xesco (a.c. la Selva), Ferna (a.c. la Selva), Raul (Tossa) i Jo(Radikalbikes-a.c. la Selva). Vam fer nit a Andorra. Això ens va permetre poder visualitzar el recorregut en la seva TOTALITAT. Dissabte de Puigcerdà a Canillo, on fèiem nit. Diumenge a les 6 de matí, Canillo a Puigcerdà. No sé si ens va ajudar gaire (vui pensar que sí) o si ens va desanimar veure la infinita pujada al port d'Envalira. En el meu cas em servir per espantar-me molt: però nomès la temperatura gèlida que ens podíem trobar. Com podeu veure la foto, ven d'hora hi havia una boira freda i 0ºC al cim. Per sort... vam tenir un dia molt asoleiat on la temperatura va pujar considerablement.
Al arribar a Puigcerdà tot van ser presses i molts nervis, anàvem tard i la lenta recollida de dorsals no va ajudar a prendre la sortida com és degut. A 10 minuts de la sortida encara érem a la cua de dorsals, i a les 8 en punt es prenia la sortida. Vam tenir poc temps per equipar-nos. Quan anàvem cap a l'arc ja havien pres la sortida, per sorpresa nostra ens vam trobar de cares el world cup btt Josep Antoni Hermida i tot el peloton de cares, carai!!! vem passar pel costat del pilot fins anar a passar per sota l'arc de sortida. Pels pèls vem entrar a la cua, però a la sortida del poble ja perdríem el grup capdavanter i el segon grup, només vam poder seguir alguns grupets on anàvem remuntant posicions.
El primer grup va arribar a La Seu d'Urgell a 48km/h, un altre grup a 42km/h (on eren en Raul i en Ferna) el grup d'en Xesco i meu el vem fer a 40,8km/h. A la Seu vaig fer la primera parada a canviar l'oli de les olives, allà vaig perdre el grup i en Xesco, era molt necessari parar. Vaig fer sol el camí fins a la frontera on em va atrapar un grupet. Al km 70 (al camp de futbol d'Andorra) feia la segona parada al 1er Avituallament. Duia 2h de marxa i les forces estaven molt bé. Consumits 1 barreta, 1/4 plàtan,1/ taronja i 2 bidons.
Sortint de l'avituallament començava la part important de la ruta: 29km de pujada del 6% de mitjana (amb rampes que anaven del 4 al 15%). Entre Andorra la Vella i Encamp vaig atrapar en Xesco que duia el seu ritme constant. Quan el vaig veure vaig decidir fer tota l'ascensió amb ell.
Així va ser. Vam fer el port en 1h52min 55s. Es va fer llarg i dur, però encara hauria pogut fer-lo a major ritme. La qüestió és que em notava molèsties al turmell i em feia por forçar.
Volia acabar la marxa sense cap lesió per això em va donar la sensació que havia pujat el port "tocant la guitarra". Pobre Xesco si que anava més tocat, però el va pujar molt bé.
Un cop a dalt, recuperem forces tranquil·lament (dúiem 4h 5min de marxa), emplenem bidons i decidim seguir a mort fins a meta. Quedava baixar fins a França, pujar el port de Porte Pymorens i baixar 30km fins a Puigcerdà. La meva aventura amb en Xesco allà acabava. A la baixada d'Envalira em va costar deu i ajuda seguir-lo (necessito llantes noves, eh Raul és la sol·lució?), però al pujar cap a Porté el vaig deixar. Vaig pujar el port de Porté en 10min 37s, ja no pensava en lesions nomès tirar i tirar i gaudir del que quedava. Havia estat gaudint molt de la ruta amb vistes increïbles miris on miris. Era increïble, les forces tornaven quan veies el paisatge, et tornava més eufòric. Duia 4h 32min al cim de Porté Pymorens.
Baixant Porté Pymorens em vaig quedar sol, nomès hi havien varis ciclistes escampats, que anava avançant. Vaig seguir pedalant fort fins que em va atrapar un grupet d'uns 12-15 ciclistes. Buf!!! quina sort, em va permetre anar molt millor, bufava sensiblement vent de cares i estava gastant molta energia. Havia consumit 2barretes, 4 gels, 1platan, 1/2 taronja i 4 bidons i no era suficient. Al arribar a Puigcerdà quedava una petita ascenció: 1km amb rampes del 6-8% que semblaven un infern... vaig fer l'últim esprint i vaig deixar a tot el grupet, nomès em va seguir un ciclista que els 200m finals va desistir de seguir tirant fort. Una victòria increïble acabar, molta alegria tot-hi fer MEDALLA DE BRONZE. 5h 14min 27s finals!!! La part important és haver gaudit i haver acabat.
Tots sans i estalvis a meta.
En Xesco finalment va entrar 6mitus més tard. La particular batalla d'en Raul i en Ferna es va saldar amb victòria d'en Ferna al voltant del minut.
Conclusions: marxa molt ben organitzada, avituallament amb menjar per totom (molt i molt complert) ho arribo a saber i no duc barretes a sobre, gran dinar a la meta (pollastre, truita, aquarius, coca-cola cervesa, embotit...), un recorregut molt maco amb vites que no us podeu imaginar, les heu de veure. Repetiré l'any vinent si no hi ha inconvenients.
FOTOS DE LA MARXA
El primer grup va arribar a La Seu d'Urgell a 48km/h, un altre grup a 42km/h (on eren en Raul i en Ferna) el grup d'en Xesco i meu el vem fer a 40,8km/h. A la Seu vaig fer la primera parada a canviar l'oli de les olives, allà vaig perdre el grup i en Xesco, era molt necessari parar. Vaig fer sol el camí fins a la frontera on em va atrapar un grupet. Al km 70 (al camp de futbol d'Andorra) feia la segona parada al 1er Avituallament. Duia 2h de marxa i les forces estaven molt bé. Consumits 1 barreta, 1/4 plàtan,1/ taronja i 2 bidons.
Sortint de l'avituallament començava la part important de la ruta: 29km de pujada del 6% de mitjana (amb rampes que anaven del 4 al 15%). Entre Andorra la Vella i Encamp vaig atrapar en Xesco que duia el seu ritme constant. Quan el vaig veure vaig decidir fer tota l'ascensió amb ell.
Així va ser. Vam fer el port en 1h52min 55s. Es va fer llarg i dur, però encara hauria pogut fer-lo a major ritme. La qüestió és que em notava molèsties al turmell i em feia por forçar.
Volia acabar la marxa sense cap lesió per això em va donar la sensació que havia pujat el port "tocant la guitarra". Pobre Xesco si que anava més tocat, però el va pujar molt bé.
Un cop a dalt, recuperem forces tranquil·lament (dúiem 4h 5min de marxa), emplenem bidons i decidim seguir a mort fins a meta. Quedava baixar fins a França, pujar el port de Porte Pymorens i baixar 30km fins a Puigcerdà. La meva aventura amb en Xesco allà acabava. A la baixada d'Envalira em va costar deu i ajuda seguir-lo (necessito llantes noves, eh Raul és la sol·lució?), però al pujar cap a Porté el vaig deixar. Vaig pujar el port de Porté en 10min 37s, ja no pensava en lesions nomès tirar i tirar i gaudir del que quedava. Havia estat gaudint molt de la ruta amb vistes increïbles miris on miris. Era increïble, les forces tornaven quan veies el paisatge, et tornava més eufòric. Duia 4h 32min al cim de Porté Pymorens.
Baixant Porté Pymorens em vaig quedar sol, nomès hi havien varis ciclistes escampats, que anava avançant. Vaig seguir pedalant fort fins que em va atrapar un grupet d'uns 12-15 ciclistes. Buf!!! quina sort, em va permetre anar molt millor, bufava sensiblement vent de cares i estava gastant molta energia. Havia consumit 2barretes, 4 gels, 1platan, 1/2 taronja i 4 bidons i no era suficient. Al arribar a Puigcerdà quedava una petita ascenció: 1km amb rampes del 6-8% que semblaven un infern... vaig fer l'últim esprint i vaig deixar a tot el grupet, nomès em va seguir un ciclista que els 200m finals va desistir de seguir tirant fort. Una victòria increïble acabar, molta alegria tot-hi fer MEDALLA DE BRONZE. 5h 14min 27s finals!!! La part important és haver gaudit i haver acabat.
Tots sans i estalvis a meta.
En Xesco finalment va entrar 6mitus més tard. La particular batalla d'en Raul i en Ferna es va saldar amb victòria d'en Ferna al voltant del minut.
Conclusions: marxa molt ben organitzada, avituallament amb menjar per totom (molt i molt complert) ho arribo a saber i no duc barretes a sobre, gran dinar a la meta (pollastre, truita, aquarius, coca-cola cervesa, embotit...), un recorregut molt maco amb vites que no us podeu imaginar, les heu de veure. Repetiré l'any vinent si no hi ha inconvenients.
FOTOS DE LA MARXA
Ciclistes us recomano aquesta ruta, no us deixarà indiferents.
Salut i a pedalar!!!
PD: la particular batalla de marxes s'inicia al 3 nacions Ferna 10punts, Raul 6punts, Jordi Bauti 3punts i Xesco 1punt. jajajajajajajajajaj
6 comentaris:
felicitats Jordi l'any que be vens a la quebranta....salut.
Felicitats, només acabar ja és una victòria. Jo també hi era i amb aquesta ja en van 5. Aquesta marxa enganxa i molt.
jORDI,es un molt bon temps!!! es una cursa força dura, i exigent!!! molt be!!!!
Enhorabona Jordi! És una ruta molt maca, ostres l'Hermida com hi va! Alguna marxa més prevista?
Moi: si és un possible onjectiu...depen de l'estat fisic i la sort al sorteig jiji
Tati: el dia abans l'objectiu era acabar, avui repetir (si es pot)!!
Edu: si no hi has anat mai... pensat-ho, val la pena!!!
Xavi: L'Hermida és d'un altre moòna pocs com ell1!! la següent no la sé... anem setmana a setmana en principi, a vere que..quan surt algo i anem de caps!!! jajajaja
MERCI A TOTS !!!!
Jordi,enhorabona per la bona marxa que vas fer..!! Segur que t'enganxa per l'any que bé..!!
Mala sort no poguer sortir més endavant.!!
Jo vaig sortir molt bé però vaig acabar amb el cotxe escombra.!!!je,je
Salut.
Publica un comentari a l'entrada