Una segona edició que ha superat l'èxit que van obtenir l'any anterior. Va fer un gran matí, fresqueta aviat, però ja es va anar animant la temperatura. Molt bona participació pel que fa a la ruta curta, i grans bikers per patir la llarga. Un circuit fàcil però que et passava factura a mida que passaven els quilometres. 45km és gairebé és un repte de supervivència, casi en podríem dir marató. Que dir també dels 1200m asc, ja son un bon "tute". Circuit molt divertit, casi 80% en corriols, la resta pistes rapides per una zona que desconec totalment.
Pel que fa el tema personal, vaig tenir un matí per "casi" oblidar. Però per sort de tot se n'apren. Comença la història el dia abans... ajustant el fre davanter, me'l carrego. Apa a muntar el fre de la scott vella. El matí pintava molt bé, molt animat i amb un bon escalfament de 23 minuts. Surto perfecte i vaig aguantant perfecte la primera ascenció del dia. Però a la següent baixada perdo el bidó. Me'n dono compte més tard i no el vaig a recuperar. D'aquesta forma em canvia la cursa i he de parar a tots els avituallaments i sense perdre de vista el meu sherpa/avituallament mòbil Alex Suñer. Fem tota la cursa junts i amb un ritme molt elevat la primera 1h i mitja. A la "pujada de la pizza", dita així perqué qui la pujava sobre la bici obtenia una pizza de franc, allà baixem el ritme... quedava molt per endavant i havíem de gestionar les forces. 3/4 d'hora per endavant on vindrien les ascensions més llargues i on la bici fallava més de canvi que una escopeta de fires. Com no, tinc trencat el cable del canvi. Apa a seguir la cursa canviant plats i prou. Per sort amb suficient força per encarar la mitja hora final que seria pesada i més lenta, per uns corriols molt guapos. En general tot el traçat és de 10.
Classificacions: vam entrar el 40-41 de la llarga en 2h 45min.
volta llarga
volta curta
Vegem les fotos com sempre genials del meu pare Antoni Bautista:
Pel que fa el tema personal, vaig tenir un matí per "casi" oblidar. Però per sort de tot se n'apren. Comença la història el dia abans... ajustant el fre davanter, me'l carrego. Apa a muntar el fre de la scott vella. El matí pintava molt bé, molt animat i amb un bon escalfament de 23 minuts. Surto perfecte i vaig aguantant perfecte la primera ascenció del dia. Però a la següent baixada perdo el bidó. Me'n dono compte més tard i no el vaig a recuperar. D'aquesta forma em canvia la cursa i he de parar a tots els avituallaments i sense perdre de vista el meu sherpa/avituallament mòbil Alex Suñer. Fem tota la cursa junts i amb un ritme molt elevat la primera 1h i mitja. A la "pujada de la pizza", dita així perqué qui la pujava sobre la bici obtenia una pizza de franc, allà baixem el ritme... quedava molt per endavant i havíem de gestionar les forces. 3/4 d'hora per endavant on vindrien les ascensions més llargues i on la bici fallava més de canvi que una escopeta de fires. Com no, tinc trencat el cable del canvi. Apa a seguir la cursa canviant plats i prou. Per sort amb suficient força per encarar la mitja hora final que seria pesada i més lenta, per uns corriols molt guapos. En general tot el traçat és de 10.
Classificacions: vam entrar el 40-41 de la llarga en 2h 45min.
volta llarga
volta curta
Vegem les fotos com sempre genials del meu pare Antoni Bautista:
Doncs una més i per sort l'hem pogut acabar, que com etava nant tot ja és molt. Felicitats a la colla de Sarrià de Ter, ho han fet perfecte... Tot el que volem d'una marxa ho han clavat!! i amb regal inclòs (gorro blau i llibreta per pendre molts apunts!!!)
Salut i a pedalar!!
2 comentaris:
bona cursa!! corriols, trams rapids, baixades... i com sempre les fotos de l Antoni Bautista...Gracies...
salut Jordi
A repassar la bici, que aquestes alçades de temporada i com no te perds una, necessitarà un bon mecànic.
Publica un comentari a l'entrada